No vull contradir a la Santa Seu. ¡Deu me’n guard! Però la beatificació de 498 màrtirs de la revolta espanyola del 1934 al 1939 te molt que dir en vers la “Llei de la Memòria Històrica” que ara volen tirar endavant els hereus dels criminals del PCE, PSUC, PSOE, UGT, Izquierda Republicana, CNT, FAI, Esquerra Republicana, etc. del 34 en endavant; que van aniquilar a sang freda i sistemàticament una munió de filles i fills de mare durant aquest període de la nostra historia.
Ja va be que es vulgui recordar la historia. Aquesta llei...
¿Reconeixerà que quan les esquerres espanyoles i catalanes no van saber pair la seva derrota electoral davant la CEDA, van instaurar l’estat del terror a tot l’estat i molt prioritàriament a Astúries i Catalunya?.
¿Reconeixerà que encara que la guerra va començar el 36, va ser fruit dels assassinat produïts per els militants del PSOE a Astúries durant el 34, 35 i 36?.
¿Diran que l’arrel de tots aquests mals va ser el moviment INSURRECCIONAL anarco-comuniste-socialiste que es va produir entre els dies 5 i 19 d’octubre del 34 contra el govern legalment guanyat a les urnes per la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA)?.
O per contra ¿Continuaran escudant-se en la falsedat que l’aixecament del ara anomenat “exercit rebel del General Franco” va ser degut a una rebel·lió contra el govern legalment establert? La meva resposta en forma de pregunta seria: ¿I quin era el govern legalment establert l’any 34?
¿Ocultaran que dels 8.535.200 vots emesos a les urnes l’any 34; 5.417.200 van anar a partits de centre-dreta i nomes 3.118.000 van anar a les esquerres?.
¿Negaran que el dia 5 d’octubre del 34 la UGT unilateralment va declarar una vaga general que ni la UGT va secundar?.
¿Es negarà també que la nit del 6 al 7 del mateix mes Lluïs Companys, instigat per Joan Dencàs va declarar unilateralment i contra l’autoritat de l’Estat la República Catalana?.
¿Negaran que durant els dies del 5 al 19 d’octubre, nomes a Astúries van ser assassinats no menys de 35 sacerdots i va ser dinamita i saquejada la cambra santa de la Catedral d’Oviedo?
¿Reconeixerà aquests fets reals la “Llei de la memòria històrica”?:
Prudència Canyelles: Assassinada a la carretera de l’Arrabassada de Barcelona per fer caritat i no renegar de la seva fe. La van matar desprès de seguir la seva pista quan visitava el seu marit empresonat i malalt de tuberculosi. Els seus assassins indiscutiblement eren molt valents.
Francesc Magí: Tarragoní. Mort desprès de que l’hi amputessin els genitals havent renunciat per tres vegades als “favors” sexuals que l’hi oferia una miliciana. Els criminals que el van matar eren segurament mes “mascles” que ell.
Apolonia Lizarraga: Un testimoni dels rojos criminals que la vara’n matar reconeix que va ser xerracada de viu en viu i les seves parts llençades d’una en una als porcs. ¿Qui era mes porc?.
Tots aquests màrtirs només son un petit exemple, eren catalans, o vinguts a Catalunya per ajudar els mes desfavorits, no tenien cap filiació política, només estimaven i ajudaven aquells que mes falta els feia.
Acabo ja... només un exemple final:
Santiago Carrillo Solares “Comunista criminal”: Criminal Assassí de mes de 45.000 persones a Paracuellos del Jarama. Reconegut com “Doctor Honoris Causa” en alguna universitat espanyola de la que no vull ni recordar el nom.
Partits Comunistes: Record Guiness Històric de règims criminals; Mes de 100.000.000 d’assassinats reconeguts al llarg de la història de la humanitat.
I nosaltres continuem legitimant-los en votar-los a les urnes (ICV, IU, etc.) ¡Acabem amb els mes grans assassins de l’historia d’una vegada per totes!. ¡No voteu mai mes els veritables criminals de Tivissa!
dijous, 1 de novembre del 2007
dilluns, 29 d’octubre del 2007
XAMROC
Com un amic que saps que te una malaltia irreversible, incurable, que fatídicament el durà a un desenllaç dramàtic; així ens ha deixat el XAMROC,”EL XAM”.
Desprès de mesos d’una “mort anunciada”; el que m’atreveixo a qualificar com el local mes emblemàtic de Tivissa del darrer terç de segle passat i principis de l’actual tanca les seves portes per sempre mes. Per res del mon hauria volgut estar a la pell del bon amic Albert en el moment de donar el definitiu tomb de clau a la porta amb l’espitllera amb forma de cor.
Un cor que representa una mica els de que un dia varem ser joves i demanàvem “la penúltima” a Xava (¿Com oblidar a Salvador un dia com avui?) quan ja el sol era sortit sobre les nostres muntanyes, un sol que en la seva òrbita, en el seu transcorre dels jorns mai ens va avisar que això passaria un dia.
Com un dia es va parar el cor de Xava, i amb el seu es parava una mica també el nostre, el dolor d’aquell bon amic que ens deixava trencava també un tros del nostre cor, a tots una mica, a tots un molt. A ningú que el coneixia i el tractava se l’hi va quedar el cor sencer; aquell sac immens de bondat i extravagàncies anomenat Xava, amb qui tothom podia parlar, discutir, i fins i tot entendres encara que les seves conviccions fossin diametralment oposades a les teves, va deixar un buit que alguns pensàvem que mai no s’ompliria.
Sense donar-nos-en compte aquest local que tantes histories i histèries podria comptar de la nostra vida; es tanca avui, dia 28 d’Octubre de 2007, desprès d’una existència gloriosa. Rialles, emprenyades, nuviatges, amistats, amors; mirades mes o menys directes, mes o menys furtives, anhels, projectes, desitjos, “colocons”; i sobre tot hores i hores de diversió i entreteniment; hores de les nostres vides, dels mes joves i dels mes vells.
Quan el XAMROC sigui enderrocat una part de la nostra vida també s’enderrocarà, se’n anirà amb ell igual com ara, tancat, guarda gelós els records dels nostres millors anys.
L’Albert ens ha buidat els darrers temps les carteres amb el seu bon caràcter i saber fer, amb la seva amistat i la seva sornegueria proverbial, amb les seves entremaliadures físiques i verbals, amb un “bona nit” agradable i un “a Deu” agraït. Però el XAMROC se’ns endu mes que tot això; s’endu un trosset de cor, un retall de vida i fins i tot un esquitx de l’ànima que entre les seves parets quedarà per sempre mes.
¡A Deu, XAMROC! Per sempre mes viuràs en els nostres cors.
Desprès de mesos d’una “mort anunciada”; el que m’atreveixo a qualificar com el local mes emblemàtic de Tivissa del darrer terç de segle passat i principis de l’actual tanca les seves portes per sempre mes. Per res del mon hauria volgut estar a la pell del bon amic Albert en el moment de donar el definitiu tomb de clau a la porta amb l’espitllera amb forma de cor.
Un cor que representa una mica els de que un dia varem ser joves i demanàvem “la penúltima” a Xava (¿Com oblidar a Salvador un dia com avui?) quan ja el sol era sortit sobre les nostres muntanyes, un sol que en la seva òrbita, en el seu transcorre dels jorns mai ens va avisar que això passaria un dia.
Com un dia es va parar el cor de Xava, i amb el seu es parava una mica també el nostre, el dolor d’aquell bon amic que ens deixava trencava també un tros del nostre cor, a tots una mica, a tots un molt. A ningú que el coneixia i el tractava se l’hi va quedar el cor sencer; aquell sac immens de bondat i extravagàncies anomenat Xava, amb qui tothom podia parlar, discutir, i fins i tot entendres encara que les seves conviccions fossin diametralment oposades a les teves, va deixar un buit que alguns pensàvem que mai no s’ompliria.
Sense donar-nos-en compte aquest local que tantes histories i histèries podria comptar de la nostra vida; es tanca avui, dia 28 d’Octubre de 2007, desprès d’una existència gloriosa. Rialles, emprenyades, nuviatges, amistats, amors; mirades mes o menys directes, mes o menys furtives, anhels, projectes, desitjos, “colocons”; i sobre tot hores i hores de diversió i entreteniment; hores de les nostres vides, dels mes joves i dels mes vells.
Quan el XAMROC sigui enderrocat una part de la nostra vida també s’enderrocarà, se’n anirà amb ell igual com ara, tancat, guarda gelós els records dels nostres millors anys.
L’Albert ens ha buidat els darrers temps les carteres amb el seu bon caràcter i saber fer, amb la seva amistat i la seva sornegueria proverbial, amb les seves entremaliadures físiques i verbals, amb un “bona nit” agradable i un “a Deu” agraït. Però el XAMROC se’ns endu mes que tot això; s’endu un trosset de cor, un retall de vida i fins i tot un esquitx de l’ànima que entre les seves parets quedarà per sempre mes.
¡A Deu, XAMROC! Per sempre mes viuràs en els nostres cors.
diumenge, 21 d’octubre del 2007
"DONDE LAS DAN, LAS TOMAN"
Potser ja ho teniu, sinó VAL LA PENA PERDRE 5 MINUTS
J. Vaderribas va escriure una carta brutal contra Catalunya i els catalans al diari EL MUNDO... I li han respost... En primer lloc, teniu la carta de J. Vaderribas i en segon lloc, la resposta per part del Sr. Jordi Net. És boníssima!
Carta de J. Vaderribas publicada a EL MUNDO:
Vaya por delante que mi simpatía por vascos y catalanes es la misma, es decir, ninguna. Pero al menos sé distinguir entre un adversario válido y otro que no lo es. Dicha distinción es muy importante para todo español que se precie, cuyo objetivo en la vida debe ser dar por riclitados los nacionalismos periféricos. Aunque el nacionalismo vasco está emponzoñado
por los crímenes abyectos de la banda etarra, son un rival de mucha más enjundia para la nación española que los siempre timoratos catalanes. Y voy a tratar de explicar el por qué. Mientras los vascos han sido siempre un elemento incómodo en todas las invasiones que ha padecido la península, (romanos, godos, árabes), los catalanes se han dejado siempre conquistar por el primero que ha pasado por allí.
A un lado la resistencia al invasor, al otro, los fenicios que por un plato de lentejas dejan que se mancille su honor. De hecho, un castellano recio siempre se sentirá más identificado con el carácter rudo y batallador del vasco, dejando momentáneamente a un lado el episodio repugnante que lleva a cabo una banda de asesinos desalmados, que con la falta de carácter, el "acongojamiento", el rechazo al enfrentamiento y el amor por el dinero y no por lo propio que caracteriza a nuestros particulares judíos.
Por todo esto, no me extraña que al primer ataque serio que se le plantea al nuevo gobierno de la Generalidad, sean los propios catalanes los que sacrifiquen a Carod. Mientras los vascos recibieron una presión incomparablemente superior durante el periodo previo a las últimas elecciones autonómicas, y por desgracia para la nación española con resultado nefasto para nuestros intereses, en Cataluña no han sabido resistir ni el primer achuchón.
Era de esperar, no tienen sangre. Ellos mismos destruyen a sus líderes. No tengamos ninguna duda de que con un par de escaramuzas más, el gobierno de la Generalidad caerá, se convocarán elecciones anticipadas y volverán a gobernar CiU y el PP. Todo debe estar bajo control. Dicen mis contactos en Cataluña que ERC, de hecho el único intento mínimamente serio de ponernos un poco nerviosos, va a quedar electoralmente diezmada el 14-M, mientras
que los siempre dóciles chicos de Pujol van a salir ganando de este embrollo.
Y ya sabemos que a esta gente con un par de contactos económicos se les tiene más que domesticados. De hecho, encarnan al auténtico fenicio. En definitiva, y para apagar los temores de un buen amigo mío, nuestra auténtica preocupación debe estar centrada en el norte. Los catalanes se anulan ellos mismos, y si se ponen un poco nerviosos, sacamos la tontería del fútbol (el Barsa, ese gran narcótico) y ya están entretenidos para unas cuantas semanas.
EN RESPUESTA A SU CARTA:
Apreciado Sr. Vaderribas,
Vaya por delante que mi simpatía por los ignorantes prepotentes y los chulos castizos es la misma, es decir, ninguna. Puestos a buscar "adversarios", usted, con su prepotencia, incultura y defachatez me va como anillo al dedo.
La gente como usted y los de ETA son dos caras de la misma moneda. El nacionalismo español ha sido siempre ofensivo e imperialista, es decir, criminal, como el de ETA. Ustedes, adversarios nacionalistas españoles, se piensan que España es el centro del mundo y que los que no son castellanos recios y vascos fornidos, son unos cagados y unos comemierda. Lo más grave es que se lo dejen escribir en un medio de comunicación público.
Veamos, si usted tuviera dos dedos de frente, debería ser más riguroso con la historia y no trepanar las mentes blandas de sus compatriotas con falsedades. Los catalanes no existíamos en la época de los fenicios, ni en la romana, ni prácticamente en la visigoda. Tampoco existían los castellanos, ni mucho menos los españoles. En cuanto a los vascos, no lo tengo claro (¿podríamos decir que eran los íberos?).
De hecho, los catalanes existimos, como nación, desde el año 865 aprox. Llegamos a ser una gran nación hasta el 1412, cuando desgraciadamente se extinguió la dinastía catalana con el último rey Catalanoaragonés, Martí L'Humà. En el Compromiso de Caspe, las Cortes Catalanas decidieron (equivocadamente) pasar a una dinastía castellana con la condición de que ésta respetaría las leyes e instituciones de Catalunya, representadas por la Generalitat.
Está claro que la mente castellana no estaba preparada para respetar acuerdos, y por lo que veo, no lo estará nunca. Desde entonces han tratado sistemáticamente de violarlos. Si esto se lo hiciéramos nosotros a ustedes, nos llamarían traidores, innobles y nazis, pero como son ustedes quienes lo hacen, se quedan más tranquilos si piensan que nos dejamos prostituir por dinero.
Esto me lleva a pensar en su obsesión por que nosotros sólo pensamos en el dinero. Tienen ustedes además la virtud de vomitar lo primero que les viene a la cabeza, y como uno de sus principales defectos es la envidia, nos achacan constantemente que sólo pensamos en el dinero (lo mismo que les pasa a los judíos en otras partes).
Esto viene de la época en que, después de haber expoliado las Américas, su declive les llevó a morirse de hambre y se dieron cuenta de que tenían unas "provincias" periféricas donde curiosamente, por no haberlas dejado ir a saquear las Américas (esa es su mentalidad), se lo habían tenido que currar en su país, creando riqueza de la nada con su industria floreciente.
Pues bien, a pesar de lo que les asqueaban los industriales catalanes "por su afán por el dinero", no les asqueaba emigrar a su país para ganárselo y mucho menos recibirlo de los impuestos que con habilidad fenicia gestionaban (para sus batallitas y dispendios en la Villa). Otros países como Holanda, Inglaterra, Italia, etc., hacían (y hacen) lo que hacíamos (y hacemos) los catalanes.
Parece que ellos tienen todo el derecho del mundo de hacerlo, no así los catalanes ni los judíos. Hablando de batallas, decirle, adversario inculto, que la que perdimos en 1714, o mejor dicho, la que ganaron ustedes, gracias a su gran "bravura y arrojo", se debió a que Inglaterra nos traicionó. Resulta que el Archiduque Carlos, nuestro candidato a heredar el trono de Carlos II, heredó durante la contienda la corona de Austria, y por tanto, al equilibrarse las fuerzas en Europa, Inglaterra decidió abandonar a su suerte a los Catalanes - Tratado de Utrecht 1713 -, con quienes habían pactado una alianza (aunque se quedaron Menorca y Gibraltar*). El ejército castellano-francés tardó dos años en entrar en Barcelona, después de sitiarla por mar y tierra.
Si los catalanes, como usted insinúa, eran una panda de cobardicas, el ejército castellano-francés, con unos medios y efectivos infinitamente superiores, debía ser un enjambre de mariquitas. Gracias a esto, el castellano, que a partir de entonces pasó a denominarse español, se impuso en Cataluña.
Han pasado casi 300 años, y los catalanes seguimos pesados, erre que erre, con nuestro idioma y ganas de autogobierno. Somos un caso único de supervivencia en Europa (y tal vez en el mundo). Otros imperios colonizadores como Inglaterra o Francia, no tienen casos parecidos en sus dominios. A ustedes les gustaría ser como ellos, pero nunca lo podrán ser.
Simplemente por que son una panda de chapuzas como Trillo, prepotentes como Aznar y creídos como Piqué que nunca podrán convencer a un nacionalista catalán. Seremos siempre su grano en el culo, incluso cuando hayan acabado con los Etarras.
¡A ver si hay "güebos" de tomar Gibraltar como El Perejil, machotes! Y es que en el fondo sois unos cobardes que sólo os atrevéis cuando lo tenéis claro.
Som i serem! Jordi Net
J. Vaderribas va escriure una carta brutal contra Catalunya i els catalans al diari EL MUNDO... I li han respost... En primer lloc, teniu la carta de J. Vaderribas i en segon lloc, la resposta per part del Sr. Jordi Net. És boníssima!
Carta de J. Vaderribas publicada a EL MUNDO:
Vaya por delante que mi simpatía por vascos y catalanes es la misma, es decir, ninguna. Pero al menos sé distinguir entre un adversario válido y otro que no lo es. Dicha distinción es muy importante para todo español que se precie, cuyo objetivo en la vida debe ser dar por riclitados los nacionalismos periféricos. Aunque el nacionalismo vasco está emponzoñado
por los crímenes abyectos de la banda etarra, son un rival de mucha más enjundia para la nación española que los siempre timoratos catalanes. Y voy a tratar de explicar el por qué. Mientras los vascos han sido siempre un elemento incómodo en todas las invasiones que ha padecido la península, (romanos, godos, árabes), los catalanes se han dejado siempre conquistar por el primero que ha pasado por allí.
A un lado la resistencia al invasor, al otro, los fenicios que por un plato de lentejas dejan que se mancille su honor. De hecho, un castellano recio siempre se sentirá más identificado con el carácter rudo y batallador del vasco, dejando momentáneamente a un lado el episodio repugnante que lleva a cabo una banda de asesinos desalmados, que con la falta de carácter, el "acongojamiento", el rechazo al enfrentamiento y el amor por el dinero y no por lo propio que caracteriza a nuestros particulares judíos.
Por todo esto, no me extraña que al primer ataque serio que se le plantea al nuevo gobierno de la Generalidad, sean los propios catalanes los que sacrifiquen a Carod. Mientras los vascos recibieron una presión incomparablemente superior durante el periodo previo a las últimas elecciones autonómicas, y por desgracia para la nación española con resultado nefasto para nuestros intereses, en Cataluña no han sabido resistir ni el primer achuchón.
Era de esperar, no tienen sangre. Ellos mismos destruyen a sus líderes. No tengamos ninguna duda de que con un par de escaramuzas más, el gobierno de la Generalidad caerá, se convocarán elecciones anticipadas y volverán a gobernar CiU y el PP. Todo debe estar bajo control. Dicen mis contactos en Cataluña que ERC, de hecho el único intento mínimamente serio de ponernos un poco nerviosos, va a quedar electoralmente diezmada el 14-M, mientras
que los siempre dóciles chicos de Pujol van a salir ganando de este embrollo.
Y ya sabemos que a esta gente con un par de contactos económicos se les tiene más que domesticados. De hecho, encarnan al auténtico fenicio. En definitiva, y para apagar los temores de un buen amigo mío, nuestra auténtica preocupación debe estar centrada en el norte. Los catalanes se anulan ellos mismos, y si se ponen un poco nerviosos, sacamos la tontería del fútbol (el Barsa, ese gran narcótico) y ya están entretenidos para unas cuantas semanas.
EN RESPUESTA A SU CARTA:
Apreciado Sr. Vaderribas,
Vaya por delante que mi simpatía por los ignorantes prepotentes y los chulos castizos es la misma, es decir, ninguna. Puestos a buscar "adversarios", usted, con su prepotencia, incultura y defachatez me va como anillo al dedo.
La gente como usted y los de ETA son dos caras de la misma moneda. El nacionalismo español ha sido siempre ofensivo e imperialista, es decir, criminal, como el de ETA. Ustedes, adversarios nacionalistas españoles, se piensan que España es el centro del mundo y que los que no son castellanos recios y vascos fornidos, son unos cagados y unos comemierda. Lo más grave es que se lo dejen escribir en un medio de comunicación público.
Veamos, si usted tuviera dos dedos de frente, debería ser más riguroso con la historia y no trepanar las mentes blandas de sus compatriotas con falsedades. Los catalanes no existíamos en la época de los fenicios, ni en la romana, ni prácticamente en la visigoda. Tampoco existían los castellanos, ni mucho menos los españoles. En cuanto a los vascos, no lo tengo claro (¿podríamos decir que eran los íberos?).
De hecho, los catalanes existimos, como nación, desde el año 865 aprox. Llegamos a ser una gran nación hasta el 1412, cuando desgraciadamente se extinguió la dinastía catalana con el último rey Catalanoaragonés, Martí L'Humà. En el Compromiso de Caspe, las Cortes Catalanas decidieron (equivocadamente) pasar a una dinastía castellana con la condición de que ésta respetaría las leyes e instituciones de Catalunya, representadas por la Generalitat.
Está claro que la mente castellana no estaba preparada para respetar acuerdos, y por lo que veo, no lo estará nunca. Desde entonces han tratado sistemáticamente de violarlos. Si esto se lo hiciéramos nosotros a ustedes, nos llamarían traidores, innobles y nazis, pero como son ustedes quienes lo hacen, se quedan más tranquilos si piensan que nos dejamos prostituir por dinero.
Esto me lleva a pensar en su obsesión por que nosotros sólo pensamos en el dinero. Tienen ustedes además la virtud de vomitar lo primero que les viene a la cabeza, y como uno de sus principales defectos es la envidia, nos achacan constantemente que sólo pensamos en el dinero (lo mismo que les pasa a los judíos en otras partes).
Esto viene de la época en que, después de haber expoliado las Américas, su declive les llevó a morirse de hambre y se dieron cuenta de que tenían unas "provincias" periféricas donde curiosamente, por no haberlas dejado ir a saquear las Américas (esa es su mentalidad), se lo habían tenido que currar en su país, creando riqueza de la nada con su industria floreciente.
Pues bien, a pesar de lo que les asqueaban los industriales catalanes "por su afán por el dinero", no les asqueaba emigrar a su país para ganárselo y mucho menos recibirlo de los impuestos que con habilidad fenicia gestionaban (para sus batallitas y dispendios en la Villa). Otros países como Holanda, Inglaterra, Italia, etc., hacían (y hacen) lo que hacíamos (y hacemos) los catalanes.
Parece que ellos tienen todo el derecho del mundo de hacerlo, no así los catalanes ni los judíos. Hablando de batallas, decirle, adversario inculto, que la que perdimos en 1714, o mejor dicho, la que ganaron ustedes, gracias a su gran "bravura y arrojo", se debió a que Inglaterra nos traicionó. Resulta que el Archiduque Carlos, nuestro candidato a heredar el trono de Carlos II, heredó durante la contienda la corona de Austria, y por tanto, al equilibrarse las fuerzas en Europa, Inglaterra decidió abandonar a su suerte a los Catalanes - Tratado de Utrecht 1713 -, con quienes habían pactado una alianza (aunque se quedaron Menorca y Gibraltar*). El ejército castellano-francés tardó dos años en entrar en Barcelona, después de sitiarla por mar y tierra.
Si los catalanes, como usted insinúa, eran una panda de cobardicas, el ejército castellano-francés, con unos medios y efectivos infinitamente superiores, debía ser un enjambre de mariquitas. Gracias a esto, el castellano, que a partir de entonces pasó a denominarse español, se impuso en Cataluña.
Han pasado casi 300 años, y los catalanes seguimos pesados, erre que erre, con nuestro idioma y ganas de autogobierno. Somos un caso único de supervivencia en Europa (y tal vez en el mundo). Otros imperios colonizadores como Inglaterra o Francia, no tienen casos parecidos en sus dominios. A ustedes les gustaría ser como ellos, pero nunca lo podrán ser.
Simplemente por que son una panda de chapuzas como Trillo, prepotentes como Aznar y creídos como Piqué que nunca podrán convencer a un nacionalista catalán. Seremos siempre su grano en el culo, incluso cuando hayan acabado con los Etarras.
¡A ver si hay "güebos" de tomar Gibraltar como El Perejil, machotes! Y es que en el fondo sois unos cobardes que sólo os atrevéis cuando lo tenéis claro.
Som i serem! Jordi Net
divendres, 12 d’octubre del 2007
¡¡¡ELS CANAREUS, TRINEN!!!
¡Ai, Senyor, Senyor, que als canareus els han prohibit caçar en barraca!
Desprès de mil promeses (jo diria de mil enganys); la gent d’Alcanar, i de fet tot el Montsià i Baix Ebre no podran caçar tords a les barraques com es tradició per aquelles terres.
El Departament de Medi Ambient ha decidit aturar la tramitació de la llei que tenia que regular aquesta pràctica després que la Comissió Europea hagi confirmat que contravé la Directiva comunitària 79/409/CEE de conservació d'ocells silvestres, ja que es tracta de mètodes cinegètics «massius i no selectius».
El bo del cas es que el Delegat Territorial de Medi Ambient a les Terres del Ebre, Sr. Víctor Gimeno d’ICV, es veu que havia promès que ell això ho tenia dominat; permeteu-me... ¡JUA!
Ja fa força anys que a la Revista Tivissa vaig dir que aquells que no tenen res, res poden donar, si no que mes aviat tenen tendència a “fotre” el que no es seu. ¡Però, home de Deu! ¿Com podeu prometre allò que no podeu donar?
Vosaltres us teniu que limitar a autoritzar abocadors com el de Tivissa; a negar subvencions, posar impediments, i enviar als tribunals els Ajuntaments on perdeu les eleccions; a fuetejar a multes i obligar a l’enderroc als patronats que posen barbacoes a les ermites com la de Sant Blai; i a tota aquesta classe de repressions i represàlies que us han fet famosos als comunistes al llarg de la historia.
El que no podeu fer es mofar-vos de la gent fent promeses que no son al vostre abast, perquè desprès venen els europeus, la gent civilitzada; amb les seves normes i us posen en posició de “ferms”, permeteu-me de nou... ¡JUA!
Si mes no, DEPANA; GEPEC, BirdLife, i IPCENA, estan d’enhorabona, i el nostre veí de Vandellòs, Damià Vernet, podrà aixecar amb plaer una bona copa de cava, i es que ja es sap, mai plou al gust de tothom.
En fi els moixonets de les terres del Ebre trinaran contents, el canareus trinaran descontents... i es que “llego el comandante y mando a parar”. ¡JUA, JUA!
Desprès de mil promeses (jo diria de mil enganys); la gent d’Alcanar, i de fet tot el Montsià i Baix Ebre no podran caçar tords a les barraques com es tradició per aquelles terres.
El Departament de Medi Ambient ha decidit aturar la tramitació de la llei que tenia que regular aquesta pràctica després que la Comissió Europea hagi confirmat que contravé la Directiva comunitària 79/409/CEE de conservació d'ocells silvestres, ja que es tracta de mètodes cinegètics «massius i no selectius».
El bo del cas es que el Delegat Territorial de Medi Ambient a les Terres del Ebre, Sr. Víctor Gimeno d’ICV, es veu que havia promès que ell això ho tenia dominat; permeteu-me... ¡JUA!
Ja fa força anys que a la Revista Tivissa vaig dir que aquells que no tenen res, res poden donar, si no que mes aviat tenen tendència a “fotre” el que no es seu. ¡Però, home de Deu! ¿Com podeu prometre allò que no podeu donar?
Vosaltres us teniu que limitar a autoritzar abocadors com el de Tivissa; a negar subvencions, posar impediments, i enviar als tribunals els Ajuntaments on perdeu les eleccions; a fuetejar a multes i obligar a l’enderroc als patronats que posen barbacoes a les ermites com la de Sant Blai; i a tota aquesta classe de repressions i represàlies que us han fet famosos als comunistes al llarg de la historia.
El que no podeu fer es mofar-vos de la gent fent promeses que no son al vostre abast, perquè desprès venen els europeus, la gent civilitzada; amb les seves normes i us posen en posició de “ferms”, permeteu-me de nou... ¡JUA!
Si mes no, DEPANA; GEPEC, BirdLife, i IPCENA, estan d’enhorabona, i el nostre veí de Vandellòs, Damià Vernet, podrà aixecar amb plaer una bona copa de cava, i es que ja es sap, mai plou al gust de tothom.
En fi els moixonets de les terres del Ebre trinaran contents, el canareus trinaran descontents... i es que “llego el comandante y mando a parar”. ¡JUA, JUA!
dissabte, 6 d’octubre del 2007
“LA VEU DE L’EBRE”... i les seves contrarietats.
Una altra colla de mansos
De “pardillos tontacos” com els titllarien com a mínim al programa “Muchachada Nui”; cal qualificar als dirigents i redactors de “La Veu de l’Ebre”. Una colla de manipuladors de l’opinió publica de les nostres comarques que ara s’esgolen manifestant que ja n’hi ha prou del “catxondeo” que es porta el govern de Madrid amb les inversions a les terres del Ebre, quant sempre i permanentment han fet campanya a favor d’ells, sempre i permanentment.
“Pardillos” per que ho son de forma manifesta setmana rere setmana donant suport a les seves planes a un govern “sociata-pactiste-opresor” de Catalunya. I “Tontacos” per que la seva continuada i persistent campanya en favor dels partits que donen suport a l’actual classe dirigent tant a Catalunya, com a Espanya així o manifesta.
Ara es fan reso del que diu la Cambra de Comerç de Tortosa, qualificant els seus dirigents de “polit buró” en el moment de denunciar que som el cul del mon. ¡No home, no; que això no va així!. El “Polit”, que de polit no en te res, si no més aviat el BRUT BOUREAU, (que es com s’escriu); sou vosaltres, “pandilla” de paries impresentables que edició si, edició també us infleu les galtes cridant com putes violades i mai pagades; en favor dels vostres manipuladors d’Esquerra Republicana i del Sr. Sabaté (roig vingut a rosat, i companyia).
Que es que ¡Cony!. Aquí sempre s’han de dir les coses clares per que s’entenguin.
Fa quatre dies arremetíeu com “Bou cap llaçat” contra el president de la Cambra, i ara resulta que sereu “La voz de su amo” quant el vostre amo es el mateix que arreu de Catalunya i Espanya us fa dir “amén” i us utilitza per mirar que tots combreguem amb rodes de molí.
I mentre tant els dirigents politics de la Ribera d’Ebre i el “Paletilla” de la Terra Alta fan “mutis” pel foro. ¡Desprès se’n fotran d’en Pallarés! que es l’únic que fot canya a tort i dret per que es reconegui en poc o en molt a les Terres del Ebre.
El que sou es una “colla de mansos” que us penseu que treien en blanc sobre negre les mítiques gestes de “Quico el Celio, el noi, i el mut de Ferreries”, “Lo Canalero”, etc. Ja justifiqueu que quatre “pardillos” com la meva dona paguin la subscripció a aquest pamflet fet “al terç” per ERC, PSC, i PSUC (ara dits ICV).
El que sou es una colla de venuts impresentables i folklòrics.
De “pardillos tontacos” com els titllarien com a mínim al programa “Muchachada Nui”; cal qualificar als dirigents i redactors de “La Veu de l’Ebre”. Una colla de manipuladors de l’opinió publica de les nostres comarques que ara s’esgolen manifestant que ja n’hi ha prou del “catxondeo” que es porta el govern de Madrid amb les inversions a les terres del Ebre, quant sempre i permanentment han fet campanya a favor d’ells, sempre i permanentment.
“Pardillos” per que ho son de forma manifesta setmana rere setmana donant suport a les seves planes a un govern “sociata-pactiste-opresor” de Catalunya. I “Tontacos” per que la seva continuada i persistent campanya en favor dels partits que donen suport a l’actual classe dirigent tant a Catalunya, com a Espanya així o manifesta.
Ara es fan reso del que diu la Cambra de Comerç de Tortosa, qualificant els seus dirigents de “polit buró” en el moment de denunciar que som el cul del mon. ¡No home, no; que això no va així!. El “Polit”, que de polit no en te res, si no més aviat el BRUT BOUREAU, (que es com s’escriu); sou vosaltres, “pandilla” de paries impresentables que edició si, edició també us infleu les galtes cridant com putes violades i mai pagades; en favor dels vostres manipuladors d’Esquerra Republicana i del Sr. Sabaté (roig vingut a rosat, i companyia).
Que es que ¡Cony!. Aquí sempre s’han de dir les coses clares per que s’entenguin.
Fa quatre dies arremetíeu com “Bou cap llaçat” contra el president de la Cambra, i ara resulta que sereu “La voz de su amo” quant el vostre amo es el mateix que arreu de Catalunya i Espanya us fa dir “amén” i us utilitza per mirar que tots combreguem amb rodes de molí.
I mentre tant els dirigents politics de la Ribera d’Ebre i el “Paletilla” de la Terra Alta fan “mutis” pel foro. ¡Desprès se’n fotran d’en Pallarés! que es l’únic que fot canya a tort i dret per que es reconegui en poc o en molt a les Terres del Ebre.
El que sou es una “colla de mansos” que us penseu que treien en blanc sobre negre les mítiques gestes de “Quico el Celio, el noi, i el mut de Ferreries”, “Lo Canalero”, etc. Ja justifiqueu que quatre “pardillos” com la meva dona paguin la subscripció a aquest pamflet fet “al terç” per ERC, PSC, i PSUC (ara dits ICV).
El que sou es una colla de venuts impresentables i folklòrics.
dilluns, 1 d’octubre del 2007
QUEDA UN FORAT A LA TRINXERA
Dies enrere, en fa pocs, sols que no se del cert quin era exactament (estaba jo de viatge per la feina); ens va deixar per sempre mes la Montserrat Pena, de La Serra.
La Montserrat era una dona admirable, treballadora, pagesa, incansable, proletària, mare abnegada d’en Ramon (que sempre ha estat un “trasto”), i una mica mare dels amics del Ramon (que continua sent un “trasto”).
A casa seva sempre hi havia un plat a punt, i us ben juro que no era mai buit, quan jo de canalla anava a buscar a Ramon per anar al “tros” de l’Extensió Agrària, perquè a Ramon sempre se’l hi pegaven els llençols (no se si he dit que Ramon era un “trasto”), la Montserrat et feia esmorzar “tant si, si, com si no”; i allò era gloria beneïda. A casa de Ramon encara mataven, ¡Cony! i si no mataven ho dissimulaven molt bé. Carn salada, botifarra de ceba, llonzes, costella...i com la Montserrat tenia especial cura de l’hort; pebrots, tomàquets, albergínia... tot a la brasa i al caliu.
La llar de foc sempre encesa, la casa endreçada, les avies ben ateses i sempre netes, pentinades i polides, Ramon feia goig de rentadet i refilat; i tantes que se’n poden contar d’una perfecta esposa, mare, mestressa de casa, i treballadora incansable.
Recordo que un mal dia, un dia maleït; la Montserrat fent olives va patir un greu accident; en caure de l’escala es va fracturar de mala manera la tíbia i el peroné (crec recordar). Va costar que tornès a ser la dona que havia estat, i va quedar coixa per sempre; però com no podia ser d’altra manera se’n va sortir, i un altre cop a la batalla del dia a dia. La batalla aquesta que lliuren i lliuraran sempre aquesta generació de gent criada a la post guerra parida en mal moment, pujada a base de coratge i criada i feta a les mancances, la precarietat, el sacrifici, i el treball, el treball, el treball, el treball...
I arribaren temps millors, de llibertat, de sindicats agraris, de preus una mica mes justos per a el pagès, de democràcia... i per una dona com la Montserrat; ¿Quina democràcia?.
La democràcia de la dictadura mes cruel mai viscuda per a ella, per la seva família, i per el seu poble. I la Montserrat com a lluitadora des del bressol, va estar al costat del seu poble, del seu fill, i dels amics del seu fill que van prendre la senyera de l’autentica llibertat per lluitar en contra de l’opressor...
Divendres passat el nostre Ajuntament va posar la primera pedra per a que La Serra tingui mes llibertat mitjançant la Entitat Menor Descentralitzada; no serà exactament el que la Montserrat i d’altres que amb el temps ens hem deixat a les trinxeres haguessin volgut, però si mes no es un pas endavant en la bona entesa entre dos pobles, entre dos fronts que al menys ara, es respecten i s’esforcen per entendres.
La Montserrat no ho veurà, com no ho han vist tots aquells que ens han precedit en la lluita i ja ens han deixat... alguns “poca soltes” ho interpretaran segons els seus interessos com una “moneda de canvi”... el cert es que amb la seva perfídia vers un quart de segle de historia del nostre municipi en el que han aplicat la seva política d’enfrontament i autoritarisme desmesurat hem anat patint baixes, baixes molt valuoses a un costat i a l’altre, baixes de gent que hauria fet possible l’enteniment, la cordialitat, la convivència, i la bonhomia... gent que no tornarà; gent que com la Montserrat... deixen un forat a la trinxera.
La Montserrat era una dona admirable, treballadora, pagesa, incansable, proletària, mare abnegada d’en Ramon (que sempre ha estat un “trasto”), i una mica mare dels amics del Ramon (que continua sent un “trasto”).
A casa seva sempre hi havia un plat a punt, i us ben juro que no era mai buit, quan jo de canalla anava a buscar a Ramon per anar al “tros” de l’Extensió Agrària, perquè a Ramon sempre se’l hi pegaven els llençols (no se si he dit que Ramon era un “trasto”), la Montserrat et feia esmorzar “tant si, si, com si no”; i allò era gloria beneïda. A casa de Ramon encara mataven, ¡Cony! i si no mataven ho dissimulaven molt bé. Carn salada, botifarra de ceba, llonzes, costella...i com la Montserrat tenia especial cura de l’hort; pebrots, tomàquets, albergínia... tot a la brasa i al caliu.
La llar de foc sempre encesa, la casa endreçada, les avies ben ateses i sempre netes, pentinades i polides, Ramon feia goig de rentadet i refilat; i tantes que se’n poden contar d’una perfecta esposa, mare, mestressa de casa, i treballadora incansable.
Recordo que un mal dia, un dia maleït; la Montserrat fent olives va patir un greu accident; en caure de l’escala es va fracturar de mala manera la tíbia i el peroné (crec recordar). Va costar que tornès a ser la dona que havia estat, i va quedar coixa per sempre; però com no podia ser d’altra manera se’n va sortir, i un altre cop a la batalla del dia a dia. La batalla aquesta que lliuren i lliuraran sempre aquesta generació de gent criada a la post guerra parida en mal moment, pujada a base de coratge i criada i feta a les mancances, la precarietat, el sacrifici, i el treball, el treball, el treball, el treball...
I arribaren temps millors, de llibertat, de sindicats agraris, de preus una mica mes justos per a el pagès, de democràcia... i per una dona com la Montserrat; ¿Quina democràcia?.
La democràcia de la dictadura mes cruel mai viscuda per a ella, per la seva família, i per el seu poble. I la Montserrat com a lluitadora des del bressol, va estar al costat del seu poble, del seu fill, i dels amics del seu fill que van prendre la senyera de l’autentica llibertat per lluitar en contra de l’opressor...
Divendres passat el nostre Ajuntament va posar la primera pedra per a que La Serra tingui mes llibertat mitjançant la Entitat Menor Descentralitzada; no serà exactament el que la Montserrat i d’altres que amb el temps ens hem deixat a les trinxeres haguessin volgut, però si mes no es un pas endavant en la bona entesa entre dos pobles, entre dos fronts que al menys ara, es respecten i s’esforcen per entendres.
La Montserrat no ho veurà, com no ho han vist tots aquells que ens han precedit en la lluita i ja ens han deixat... alguns “poca soltes” ho interpretaran segons els seus interessos com una “moneda de canvi”... el cert es que amb la seva perfídia vers un quart de segle de historia del nostre municipi en el que han aplicat la seva política d’enfrontament i autoritarisme desmesurat hem anat patint baixes, baixes molt valuoses a un costat i a l’altre, baixes de gent que hauria fet possible l’enteniment, la cordialitat, la convivència, i la bonhomia... gent que no tornarà; gent que com la Montserrat... deixen un forat a la trinxera.
diumenge, 30 de setembre del 2007
¡¡¡VADE RETRO SATANÀS!!!
Em nego a creure que ni Tivissa, ni La Serra, ni Damós tenen tendències “eutanasiques” i ni molt menys suïcides.
Crec fermament que aquesta votació en contra del POUM es senzillament un fet anecdòtic, i que a la fi aquest feixistes reaccionaris d’ICV, dictadors cruels i embutxacats del nostre municipi durant un quart de segle, se’n veuran una de grossa molt aviat.
Com va dir el seu dia un savi “Els nostres enemics creuen tindre-ho tot, i res tenen doncs no tenen a Deu”; així els anirà aquesta quadrilla de paries impresentables que volen acotar el poble als seus interessos.
Es senzill, a menys gent menys enemics, a menys riquesa mes ”lladronicia”, a menys coneixements mes ignorància, i a mes ignorància mes força per a els manipuladors dels ignorants, es a dir, mes poder per a els dictadors comunistes a qui el poble ha rebutjat dues vegades seguides i cada vegada amb mes contundència (4, 3, ...).
Que ningú s’enganyi, La Serra a dit no al POUM perquè veritablement aquest patia d’un mal de naixement; ni es va fer obertament, ni es va fer consensuadament, ni es va fer transparentment. Però en realitat aquest consens amb els “rojos bojos” es el consens que menys falta l’hi fa ni al nostre municipi ni a cap lloc al mon.
S’ha demostrat de manera molt particular a casa nostra que aquesta pobra gent alimentada pels vots de la ignorància, la incultura, l’odi i la rancúnia cal que quedin arraconats per sempre mes, i oblidats en la nit dels temps. Que facin lloc a les tombes de Lenin i Stanlin i els hi vagin encabint, i ja tant se’m en fot que quedin momificats o no, que al cap davall ja hi tenen el cervell momificat.
Na Lurdes Pena ja l’hi va dir al sempitern impresentable, líder dels perdedors, “una vez nada más”. La Serra, víctima primera i principal de la repressió del major fatxa mai conegut a Tivissa ni oblida, ni oblidarà; i a mes en te una obligació moral i històrica.
Per aquells que encara no ho saben s’ha de dir que La Serra parla sense paraules, La Serra parla amb fets, amb actes puntuals, amb el seu caràcter i la seva “inpronta” particular. Com va escriure una vegada al “Tartacó” la meva admirada Mercè Quintana (Ca la botigueta) “... diuen a Tivissa que La Serra es la pubilla, però la tracten com a una filla borda”. Així ha tractat La Serra aquest tros de “Clown” amb bigoti que ara ens parla de consens i democràcia.
Retira’t pallasso, mai has fet gràcia, ara encara en fas menys, i quant t’apliquin la ració d’oli de rai que t’acabi de purgar; que serà quan veritablement faràs riure, ja resultarà tard... has deixa’t massa víctimes de la teva intolerància pel camí.
Descansa en pau d’una vegada i per sempre, que això es desitjar-te mes que el que tu mai has desitjats als teus oponents.
Crec fermament que aquesta votació en contra del POUM es senzillament un fet anecdòtic, i que a la fi aquest feixistes reaccionaris d’ICV, dictadors cruels i embutxacats del nostre municipi durant un quart de segle, se’n veuran una de grossa molt aviat.
Com va dir el seu dia un savi “Els nostres enemics creuen tindre-ho tot, i res tenen doncs no tenen a Deu”; així els anirà aquesta quadrilla de paries impresentables que volen acotar el poble als seus interessos.
Es senzill, a menys gent menys enemics, a menys riquesa mes ”lladronicia”, a menys coneixements mes ignorància, i a mes ignorància mes força per a els manipuladors dels ignorants, es a dir, mes poder per a els dictadors comunistes a qui el poble ha rebutjat dues vegades seguides i cada vegada amb mes contundència (4, 3, ...).
Que ningú s’enganyi, La Serra a dit no al POUM perquè veritablement aquest patia d’un mal de naixement; ni es va fer obertament, ni es va fer consensuadament, ni es va fer transparentment. Però en realitat aquest consens amb els “rojos bojos” es el consens que menys falta l’hi fa ni al nostre municipi ni a cap lloc al mon.
S’ha demostrat de manera molt particular a casa nostra que aquesta pobra gent alimentada pels vots de la ignorància, la incultura, l’odi i la rancúnia cal que quedin arraconats per sempre mes, i oblidats en la nit dels temps. Que facin lloc a les tombes de Lenin i Stanlin i els hi vagin encabint, i ja tant se’m en fot que quedin momificats o no, que al cap davall ja hi tenen el cervell momificat.
Na Lurdes Pena ja l’hi va dir al sempitern impresentable, líder dels perdedors, “una vez nada más”. La Serra, víctima primera i principal de la repressió del major fatxa mai conegut a Tivissa ni oblida, ni oblidarà; i a mes en te una obligació moral i històrica.
Per aquells que encara no ho saben s’ha de dir que La Serra parla sense paraules, La Serra parla amb fets, amb actes puntuals, amb el seu caràcter i la seva “inpronta” particular. Com va escriure una vegada al “Tartacó” la meva admirada Mercè Quintana (Ca la botigueta) “... diuen a Tivissa que La Serra es la pubilla, però la tracten com a una filla borda”. Així ha tractat La Serra aquest tros de “Clown” amb bigoti que ara ens parla de consens i democràcia.
Retira’t pallasso, mai has fet gràcia, ara encara en fas menys, i quant t’apliquin la ració d’oli de rai que t’acabi de purgar; que serà quan veritablement faràs riure, ja resultarà tard... has deixa’t massa víctimes de la teva intolerància pel camí.
Descansa en pau d’una vegada i per sempre, que això es desitjar-te mes que el que tu mai has desitjats als teus oponents.
diumenge, 9 de setembre del 2007
DE LA WEB "OCIOCRITICO" I LA MONARQUIA (Perdoneu-me el castellà)
Existen dos escuelas de pensamiento sobre la supervivencia de la secular Monarquía española. La primera de ellas, la que podríamos denominar peñafielista, sostiene que la pervivencia de la Monarquía viene dada, precisamente, por la inmarcesibilidad de sus miembros, desde Su Majestad el Rey y Su Majestad la Reina, hasta el último vástago o vástaga de los Infantes y las Infantas. La Real Familia está allá, en la cumbre, como expuesta a la contemplación de nobles y plebeyos. Sus miembros sólo matrimonian con personas de parecido linaje y similar formación.
La otra escuela de pensamiento sobre el particular, la que podríamos llamar ecléctica o de síntesis, sin embargo, viene a decir que la supervivencia de la Institución depende de la capacidad de adaptación de ésta a los nuevos tiempos. Y es al rebufo de esta escuela –solicito previamente el perdón del infanzón de pro que es don Antonio Burgos, el polígrafo sevillano—cuando se habla de popularizar completamente la Monarquía Española que encarna con tanta dignidad en su egregia persona Don Juan Carlos I.
¡Hay que acercar la Corona al pueblo, para que la sienta como suya!, es la frase más escuchada por quienes sostienen que frente a las arremetidas de un Iñaki Anasagasti, con sus injustas acusaciones de vagancias regias, la Familia Real está a la altura de la laboriosidad habitual del pueblo español. Es decir, que el soberano sintoniza con su pueblo y éste con su soberano.
Dicho esto, damas y caballeros, se trata de afinar aún más en esta sintonía mutua para llegar a la unión hipostática entre la Corona y el pueblo español. Por lo general, mi amo, Don Tito B. Diagonal, cuando no le queda más remedio, suele recomendar que la nivelación se haga siempre por arriba. No se trata, por tanto, de hacer descender al ya situado, sino de crear las condiciones objetivas (sí, el razonamiento es de primer curso de marxismo-leninismo, lo sé) para que sean los de abajo quienes suban peldaños. Claro que así, se cae en la masificación en la cumbre. ¿Puede soportar España a cuarenta y pico de millones de reyes y reinas? Creo que no. Aunque, de ser así, habría que crear la figura del Rey de Reyes, lo que daría a nuestra patria un toque etíope, de cuando el Negus de Adis-Abeba.
Sin embargo, sí que es posible que todos los miembros de la institución monárquica, sin desdoro para ellos, se acerquen a los usos y afanes del pueblo. De la misma forma que el Verbo se hizo carne y habitó entre nosotros, la Corona se hace pueblo y se integra en él.
Por tanto, se acabaron los veraneos ostentosos. Nada de Marivent, que Mallorca está ya muy vista... La Familia Real a veranear en Marina d’Or, en el término de Oropesa de Mar, provincia de Castellón, Comunidad Valenciana. Si las clases medias lo hacen, la Casa Real, también, porque la mesocracia es la columna vertebral de nuestra sociedad contemporánea. Y ya se sabe cómo pasa las vacaciones de verano.
Tómbolas... Barracas de feria... Don Juan Carlos estaría muy entretenido en las barracas de tiro al blanco, con su infalible puntería que le hizo abatir al oso Mitrofán, levantando regalos para todos sus nietos y nietas, con lo cual se ahorraría unas respetables sumas de dinero invertidas en monterías y cacerías en los cinco continentes..
Don Felipe de Borbón, en lugar de irse a sudar como un galeote a bordo de sofisticados veleros de la clase XP, rayaría en la sublimidad náutico deportiva ganando el campeonato de pedalos en la playa de Benidorm, con el reconocimiento popular que ello supone.
Algo parecido sucedería con doña Sofía, doña Letizia y las Infantas yendo de compras a mercadillos. El marujerío patrio las encontraría como mucho más próximas, más cercanas e integradas en los afanes colectivos. No obstante, por exclusivos motivos de seguridad, el elemento femenino de la Casa Real española debería abstenerse de acudir a las rebajas de los grandes almacenes, dado que en ellas peligraría su integridad física. Se trata de acercar la Corona al pueblo. Se trata, señoras y señores, de que el pueblo considere a la Familia Real como algo propio. Y es más fácil que, en lugar de hacer subir a millones de personas, sea una veintena escasa (las de la Familia Real) quienes tengan que bajar todos los peldaños que hagan falta. Es cuestión de supervivencia. De supervivencia monárquica.
La otra escuela de pensamiento sobre el particular, la que podríamos llamar ecléctica o de síntesis, sin embargo, viene a decir que la supervivencia de la Institución depende de la capacidad de adaptación de ésta a los nuevos tiempos. Y es al rebufo de esta escuela –solicito previamente el perdón del infanzón de pro que es don Antonio Burgos, el polígrafo sevillano—cuando se habla de popularizar completamente la Monarquía Española que encarna con tanta dignidad en su egregia persona Don Juan Carlos I.
¡Hay que acercar la Corona al pueblo, para que la sienta como suya!, es la frase más escuchada por quienes sostienen que frente a las arremetidas de un Iñaki Anasagasti, con sus injustas acusaciones de vagancias regias, la Familia Real está a la altura de la laboriosidad habitual del pueblo español. Es decir, que el soberano sintoniza con su pueblo y éste con su soberano.
Dicho esto, damas y caballeros, se trata de afinar aún más en esta sintonía mutua para llegar a la unión hipostática entre la Corona y el pueblo español. Por lo general, mi amo, Don Tito B. Diagonal, cuando no le queda más remedio, suele recomendar que la nivelación se haga siempre por arriba. No se trata, por tanto, de hacer descender al ya situado, sino de crear las condiciones objetivas (sí, el razonamiento es de primer curso de marxismo-leninismo, lo sé) para que sean los de abajo quienes suban peldaños. Claro que así, se cae en la masificación en la cumbre. ¿Puede soportar España a cuarenta y pico de millones de reyes y reinas? Creo que no. Aunque, de ser así, habría que crear la figura del Rey de Reyes, lo que daría a nuestra patria un toque etíope, de cuando el Negus de Adis-Abeba.
Sin embargo, sí que es posible que todos los miembros de la institución monárquica, sin desdoro para ellos, se acerquen a los usos y afanes del pueblo. De la misma forma que el Verbo se hizo carne y habitó entre nosotros, la Corona se hace pueblo y se integra en él.
Por tanto, se acabaron los veraneos ostentosos. Nada de Marivent, que Mallorca está ya muy vista... La Familia Real a veranear en Marina d’Or, en el término de Oropesa de Mar, provincia de Castellón, Comunidad Valenciana. Si las clases medias lo hacen, la Casa Real, también, porque la mesocracia es la columna vertebral de nuestra sociedad contemporánea. Y ya se sabe cómo pasa las vacaciones de verano.
Tómbolas... Barracas de feria... Don Juan Carlos estaría muy entretenido en las barracas de tiro al blanco, con su infalible puntería que le hizo abatir al oso Mitrofán, levantando regalos para todos sus nietos y nietas, con lo cual se ahorraría unas respetables sumas de dinero invertidas en monterías y cacerías en los cinco continentes..
Don Felipe de Borbón, en lugar de irse a sudar como un galeote a bordo de sofisticados veleros de la clase XP, rayaría en la sublimidad náutico deportiva ganando el campeonato de pedalos en la playa de Benidorm, con el reconocimiento popular que ello supone.
Algo parecido sucedería con doña Sofía, doña Letizia y las Infantas yendo de compras a mercadillos. El marujerío patrio las encontraría como mucho más próximas, más cercanas e integradas en los afanes colectivos. No obstante, por exclusivos motivos de seguridad, el elemento femenino de la Casa Real española debería abstenerse de acudir a las rebajas de los grandes almacenes, dado que en ellas peligraría su integridad física. Se trata de acercar la Corona al pueblo. Se trata, señoras y señores, de que el pueblo considere a la Familia Real como algo propio. Y es más fácil que, en lugar de hacer subir a millones de personas, sea una veintena escasa (las de la Familia Real) quienes tengan que bajar todos los peldaños que hagan falta. Es cuestión de supervivencia. De supervivencia monárquica.
dissabte, 25 d’agost del 2007
BONO, ¡QUE VE QUE EM CAUS, TIO!
Ja no es només perquè tingui las mateixes inicials que un Whisky (JB); José Bono ex Ministre de Defensa i ex President de la Comunitat de Castilla – La Mancha, ha piulat sobre la crisi deslligada al si del PP referent a la voluntat de Ruíz Gallardón, Alcalde de Madrid, d’anar a les llistes de candidats al Parlament estatal.
Tots recordarem quan pensant que el micròfon era tancat va dir “Escolta, i el nostre col·lega Blair. Aquest es un gilipolles integral (...) ¡Un autèntic imbècil!” I em penso que encara ara esperen que es disculpi.
I es que Pepe Bono no te deixalla, ell ho diu tal com ho pensa i a qui no l’hi agradi “dos pedres”. Amb el seu cessament com ministre mai sabrem prou bé el que ens varem perdre, segur que d’haver continuat encara ara gaudiríem de les seves “perles”.
Bé, però a allò que anàvem. El bo de Bono el que ha dit es que els Peperos no suporten que Gallardón demani un lloc a les llistes perquè no volen als millors, diu que no volen Gallardón perquè es un dels millors actius de la dreta espanyola i al PP deprecien els millors en benefici d’aquells que no aixequen cap, rebutgen allò mes valuós o moderat en benefici de les exageracions i els extremismes.
També ha dit que de quan Rodrigo Rato ha dimitit del Fons Monetari Internacional tots els “capos” del PP s’han posat a tremolar, per si se l’hi acudís tornar a la política activa, doncs saben que “Marianico” Rajoy es totalment incapaç de portar-los a la victòria i que amb en Rato els aniria millor.
Jo, com que soc un fan incondicional de Bono l’hi dono la raó. La política espanyola en general està mancada de veritables talents; ¿Que donarien les nostres càmeres parlamentaries tant autonòmiques com estatals per tenir elements com Bono, Gallardón, Rato, Roca, Gónzalez, Guerra etc, etc.?
Fa uns dies es va dir que Bono podia ser candidat dels socialistes a les properes eleccions, i que l’hi donarien el lloc de President del Parlament. Amb ell al cap davant de la Cambra i tots els altres als escons, penso que molta gent com jo es tornaria a mirar els debats per la tele.
¿Imagineu el bons que devien ser els enfrontaments entre Churrchill i Disraeli a la cambra dels Lords? ¿Qué donaria el nostre sintema parlamentari per tenir politics o estadistes de la talla de Benjamin Disraeli, que va dir aquella tan bona de “El mon es ple d’estadistes als que la democràcia ha degradat tot convertint-los en polítics”?. O com el mateix Winston Churchill que va deixar-nos aquella veritat con una casa de pagès: “ DESPRÈS D’UN RECOMPTE ELECTORAL, NOMÉS IMPORTA QUI ES EL GUANYADOR. TOTS ELS ALTRES SON PERDEDORS”
¡Que n’aprenguin!.
Tots recordarem quan pensant que el micròfon era tancat va dir “Escolta, i el nostre col·lega Blair. Aquest es un gilipolles integral (...) ¡Un autèntic imbècil!” I em penso que encara ara esperen que es disculpi.
I es que Pepe Bono no te deixalla, ell ho diu tal com ho pensa i a qui no l’hi agradi “dos pedres”. Amb el seu cessament com ministre mai sabrem prou bé el que ens varem perdre, segur que d’haver continuat encara ara gaudiríem de les seves “perles”.
Bé, però a allò que anàvem. El bo de Bono el que ha dit es que els Peperos no suporten que Gallardón demani un lloc a les llistes perquè no volen als millors, diu que no volen Gallardón perquè es un dels millors actius de la dreta espanyola i al PP deprecien els millors en benefici d’aquells que no aixequen cap, rebutgen allò mes valuós o moderat en benefici de les exageracions i els extremismes.
També ha dit que de quan Rodrigo Rato ha dimitit del Fons Monetari Internacional tots els “capos” del PP s’han posat a tremolar, per si se l’hi acudís tornar a la política activa, doncs saben que “Marianico” Rajoy es totalment incapaç de portar-los a la victòria i que amb en Rato els aniria millor.
Jo, com que soc un fan incondicional de Bono l’hi dono la raó. La política espanyola en general està mancada de veritables talents; ¿Que donarien les nostres càmeres parlamentaries tant autonòmiques com estatals per tenir elements com Bono, Gallardón, Rato, Roca, Gónzalez, Guerra etc, etc.?
Fa uns dies es va dir que Bono podia ser candidat dels socialistes a les properes eleccions, i que l’hi donarien el lloc de President del Parlament. Amb ell al cap davant de la Cambra i tots els altres als escons, penso que molta gent com jo es tornaria a mirar els debats per la tele.
¿Imagineu el bons que devien ser els enfrontaments entre Churrchill i Disraeli a la cambra dels Lords? ¿Qué donaria el nostre sintema parlamentari per tenir politics o estadistes de la talla de Benjamin Disraeli, que va dir aquella tan bona de “El mon es ple d’estadistes als que la democràcia ha degradat tot convertint-los en polítics”?. O com el mateix Winston Churchill que va deixar-nos aquella veritat con una casa de pagès: “ DESPRÈS D’UN RECOMPTE ELECTORAL, NOMÉS IMPORTA QUI ES EL GUANYADOR. TOTS ELS ALTRES SON PERDEDORS”
¡Que n’aprenguin!.
dimarts, 21 d’agost del 2007
RETRATAT
Aquest impresentable individu, etern candidat al títol de “El gilipolles integral mes gran del univers conegut”, anomenat Hugo Chávez no para de donar tela als rotatius del mon sencer.
La última que ha muntat, el molt carallot, ha estat posar el seu retrat a totes les llaunes de tonyina que ha enviat el seu govern com ajuda a les zones desfavorides del Perú per el terratrèmol que dimecres passat va assolar aquest país.
Per acabar d’adobar-ho ha posat una llegenda on s’ensabona ell mateix per l’ajut enviat i critica l’actitud i ineficàcia del govern peruà; i una altra que diu “En front el saqueig, bloqueig, desesperació, i caos, solidaritat amb els nostres compatriotes”. ¡Cágate lorito!.
La última que ha muntat, el molt carallot, ha estat posar el seu retrat a totes les llaunes de tonyina que ha enviat el seu govern com ajuda a les zones desfavorides del Perú per el terratrèmol que dimecres passat va assolar aquest país.
Per acabar d’adobar-ho ha posat una llegenda on s’ensabona ell mateix per l’ajut enviat i critica l’actitud i ineficàcia del govern peruà; i una altra que diu “En front el saqueig, bloqueig, desesperació, i caos, solidaritat amb els nostres compatriotes”. ¡Cágate lorito!.
GANYOLEN, PERÒ NO MOSSEGUEN, SON UNS MANSOS. (O de les histories de Rajoy i dels rajats)
Rajoy els hi posa “a huevo” i ells es “rajen”. Tan ganyolar aquest “titis” d’ERC i d’ICV demanant que es presentés al Parlament i dimitís la ministra de Foment per les inutilitats de RENFE a Catalunya; i ara que el PP els hi posa en safata per que es presenti ZP al Congrés a explicar que passa; fan la “viu-viu” i callen com a p...
Han demanat que es presenti el Ministre Solbes al·legant que es el que te la clau de la caixa.
L’explicació que ha donat el Diputat d’ERC Joan Tardà (amb cognom de presentador de Reality Show i aparença de medusa estiuenca) es que “no vol fer el joc al PP”.
Per la seva part el “cara estrenyi’t” Joan Herrera d’ICV ha declarat que “ja n’hi ha prou de cinisme i hipocresia”
Això mateix dic jo. ¡Rajats!
Han demanat que es presenti el Ministre Solbes al·legant que es el que te la clau de la caixa.
L’explicació que ha donat el Diputat d’ERC Joan Tardà (amb cognom de presentador de Reality Show i aparença de medusa estiuenca) es que “no vol fer el joc al PP”.
Per la seva part el “cara estrenyi’t” Joan Herrera d’ICV ha declarat que “ja n’hi ha prou de cinisme i hipocresia”
Això mateix dic jo. ¡Rajats!
I NOSALTRES A DUES VELES (Mai mes ben dit)
La “Espe”, presidenta de la Comunitat de Madrid, diu que per solucionar els problemes d’embussos a la carretera de A Corunya, el seu govern farà la Radial 6 alternativa a la dita via.
Diu que el nou túnel a Guadarrama no tindrà prou capacitat per absorbir tot el tràfic actual (¿I perquè carrall el fan?).
Han dit que demanaran la pasta a Foment, i jo quasi que m’hi jugaria un pèsol que els hi donaran, com han donat els de l’aeroport de Barajas, i tantes altres “baratijes”. La capital del Reino, es la capital, la resta es la perifèria, ja ho sabem.
Si això acaba bé per la “Espe” voldré veure com ganyolaran els ganyoladors mes tripartits de tots els tripartits que es fan i es desfan.
Diu que el nou túnel a Guadarrama no tindrà prou capacitat per absorbir tot el tràfic actual (¿I perquè carrall el fan?).
Han dit que demanaran la pasta a Foment, i jo quasi que m’hi jugaria un pèsol que els hi donaran, com han donat els de l’aeroport de Barajas, i tantes altres “baratijes”. La capital del Reino, es la capital, la resta es la perifèria, ja ho sabem.
Si això acaba bé per la “Espe” voldré veure com ganyolaran els ganyoladors mes tripartits de tots els tripartits que es fan i es desfan.
PARES CABREJATS
Una colla de pares emprenyats de Andalusia han presentat cinc recursos al Tribunal Superior de Justícia d’aquesta comunitat pel tema de l’assignatura “Educación para la Ciudadanía”.
Diuen que aquesta actuació es veu sustentada en la defensa dels drets a la lliure elecció i educació, i a la llibertat de religió, que han vulnerat els diferents governs sociates.
En un sol dia cent famílies de tot l’Estat s’han posat en contacte amb ells per sumar-se a la iniciativa. El seu portaveu, també objector i advocat ha donat una adreça de correu carlos.seco@terra.es per a tots aquell que vulguin informació, aseguren que centenars de pares signaran el recurs al llarg de setembre.
Per la seva banda el ex president del Tibunal Constitucional, José Gabaldón; ha declarat:
“Aquest pares estan posant en acció els mitjans per defensar els seus fills d’aquesta assignatura de nova encunyació” (...) “Y com ja es ve repetint l’administració educativa anuncia i fins i tot amenaça amb una actitud autoritària sense altra argumentació que la llei. Les lleis cal complir-les, es clar, però en el nostre ordenament constitucional els ciutadans no estan mancats de mitjans per defensar les seves llibertats en front de lleis que pretenen conculcar-les.”
Diuen que aquesta actuació es veu sustentada en la defensa dels drets a la lliure elecció i educació, i a la llibertat de religió, que han vulnerat els diferents governs sociates.
En un sol dia cent famílies de tot l’Estat s’han posat en contacte amb ells per sumar-se a la iniciativa. El seu portaveu, també objector i advocat ha donat una adreça de correu carlos.seco@terra.es per a tots aquell que vulguin informació, aseguren que centenars de pares signaran el recurs al llarg de setembre.
Per la seva banda el ex president del Tibunal Constitucional, José Gabaldón; ha declarat:
“Aquest pares estan posant en acció els mitjans per defensar els seus fills d’aquesta assignatura de nova encunyació” (...) “Y com ja es ve repetint l’administració educativa anuncia i fins i tot amenaça amb una actitud autoritària sense altra argumentació que la llei. Les lleis cal complir-les, es clar, però en el nostre ordenament constitucional els ciutadans no estan mancats de mitjans per defensar les seves llibertats en front de lleis que pretenen conculcar-les.”
¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡VAIA TRANCASSSSOOOOO!!!!!!!!!!
Diuen que a Belgrad dos ossos es van fotre un tio que es va ficar a la seva gàbia.
La policia no s’ho creia quan ho van veure, van trobar les restes esquarterades al recinte dels ossos tibetans. Sembla que la víctima era un xaval de 22 anys que es va ficar al recinte en mig d’una borratxera d’aquelles que fan època i esdevinguda en una festa de la cervesa.
L’individuo es va esmunyir salvant una fortificació que envoltava el dit recinte, un cop dintre es va despullar, doncs la seva roba es va trobar intacta (un es pregunta si volia comparar la seva vellositat amb la dels animals), un cop a l’abast dels animalets aquests l’esquarteraren en cosa de minuts.
Els guardes dels animals se les van veure de tots els colors per separar els plantígrads de les restes que s’havien endut “al racó de la manduca”.
Dintre el recinte s’hi ha trobat telèfons mòbils, llaunes de cervesa, i pedres, el que ha fet pensar a les autoritats que uns quants “valents” van mirar d’evitar el sopar dels “ositos” llençant-los de tot des de la llunyania.
La policia no s’ho creia quan ho van veure, van trobar les restes esquarterades al recinte dels ossos tibetans. Sembla que la víctima era un xaval de 22 anys que es va ficar al recinte en mig d’una borratxera d’aquelles que fan època i esdevinguda en una festa de la cervesa.
L’individuo es va esmunyir salvant una fortificació que envoltava el dit recinte, un cop dintre es va despullar, doncs la seva roba es va trobar intacta (un es pregunta si volia comparar la seva vellositat amb la dels animals), un cop a l’abast dels animalets aquests l’esquarteraren en cosa de minuts.
Els guardes dels animals se les van veure de tots els colors per separar els plantígrads de les restes que s’havien endut “al racó de la manduca”.
Dintre el recinte s’hi ha trobat telèfons mòbils, llaunes de cervesa, i pedres, el que ha fet pensar a les autoritats que uns quants “valents” van mirar d’evitar el sopar dels “ositos” llençant-los de tot des de la llunyania.
dilluns, 20 d’agost del 2007
Busqueu les diferències
El Papa dona 200 mil dòlars per a les víctimes del terratrèmol de Perú
El Papa Benet XVI, a través del Pontifici Consell Cor Unum, ha donat avuí un total de 200 mil dòlars per atendre a les víctimes del terratrèmol que colpeja a Perú el passat dimecres, informà la sala de premsa del Vaticà.
La dependència de la Curia Romana senyalà en un breu comunicat que el cardenal secretari de L’Estat Vaticà, Tarcisio Bertone, com ho anuncià la vespra el propi Pontífex, estara en la nació sud-americana en els propers dies.
‘Desprès del devastador terratrèmol que ha sacsejat la regió de Ica al Perú, el Sant Pare a través del Pontifici Consell Cor Unum ha enviat la contribució de 200 mil dòlars per a el socors urgent de les poblacions sacsejades pel sisme’, indicà la nota.
‘El secretari d’Estatat, afegí, anirà també a Perú la propera setmana i podrà així traslladar també el testimoni de solidaritat, la expressió de l’apropament espiritual del Papa y la seguretat de la seva oració’.
El comunicat senyalà que amb aquest gest el líder catòlic desitja expressar la solidaritat de l’Església Universal amb totes les persones que ha perdut els seus essers estimats i les seves possessions.
A mes va animar a totes las organitzacions d’ajut a esforçar-se en tota possible i coordinada acció fraterna cap a les poblacions afectades en el respecte de les prioritats localment definides i en sintonia amb l’església local.
Aquest fou el tercer pronunciament públic realitzat per Benet XVI en solidaritat als afectats del terratrèmol que afectà les costes peruanes el dimecres passat deixant cents de morts i milers de damnificats.
El jueves envià un telegrama de condolences, mentre que ahir diumenge durant el Angelus va oferir la seva solidaritat que s’ha traduït aquest dilluns en l’anunci de la donació de la suma de diners citada.
Xina dona 300.000 dòlars a zones afectades per el terratrèmol de Perú
El Govern xinés donarà 300.000 dòlars a Perú per a la reconstrucció de las zones afectades pel terratrèmol que sacsejà el país el passat dia 15, ha informat avuí Radio Internacional de Xina .
El país asiàtic ja havia enviat 50.000 dòlars a través de l’Organització de la Creu Roja de ambdós països, explicà la portaveu del Ministeri d’Afers Exteriors xinès, Jiang Yu.El sisme de 8 graus en l’escala oberta de Richter que sacsejà dimecres la costa de Perú ha deixat, fins el moment i segons les darreres xifres oficials, 503 morts y 1.042 ferits.Un dia desprèss del terratrèmol, el president xinés, Hu Jintao, envià un missatge de condol al seu homòleg peruà, Alan García, afegeix la mateixa agència.
El Papa Benet XVI, a través del Pontifici Consell Cor Unum, ha donat avuí un total de 200 mil dòlars per atendre a les víctimes del terratrèmol que colpeja a Perú el passat dimecres, informà la sala de premsa del Vaticà.
La dependència de la Curia Romana senyalà en un breu comunicat que el cardenal secretari de L’Estat Vaticà, Tarcisio Bertone, com ho anuncià la vespra el propi Pontífex, estara en la nació sud-americana en els propers dies.
‘Desprès del devastador terratrèmol que ha sacsejat la regió de Ica al Perú, el Sant Pare a través del Pontifici Consell Cor Unum ha enviat la contribució de 200 mil dòlars per a el socors urgent de les poblacions sacsejades pel sisme’, indicà la nota.
‘El secretari d’Estatat, afegí, anirà també a Perú la propera setmana i podrà així traslladar també el testimoni de solidaritat, la expressió de l’apropament espiritual del Papa y la seguretat de la seva oració’.
El comunicat senyalà que amb aquest gest el líder catòlic desitja expressar la solidaritat de l’Església Universal amb totes les persones que ha perdut els seus essers estimats i les seves possessions.
A mes va animar a totes las organitzacions d’ajut a esforçar-se en tota possible i coordinada acció fraterna cap a les poblacions afectades en el respecte de les prioritats localment definides i en sintonia amb l’església local.
Aquest fou el tercer pronunciament públic realitzat per Benet XVI en solidaritat als afectats del terratrèmol que afectà les costes peruanes el dimecres passat deixant cents de morts i milers de damnificats.
El jueves envià un telegrama de condolences, mentre que ahir diumenge durant el Angelus va oferir la seva solidaritat que s’ha traduït aquest dilluns en l’anunci de la donació de la suma de diners citada.
Xina dona 300.000 dòlars a zones afectades per el terratrèmol de Perú
El Govern xinés donarà 300.000 dòlars a Perú per a la reconstrucció de las zones afectades pel terratrèmol que sacsejà el país el passat dia 15, ha informat avuí Radio Internacional de Xina .
El país asiàtic ja havia enviat 50.000 dòlars a través de l’Organització de la Creu Roja de ambdós països, explicà la portaveu del Ministeri d’Afers Exteriors xinès, Jiang Yu.El sisme de 8 graus en l’escala oberta de Richter que sacsejà dimecres la costa de Perú ha deixat, fins el moment i segons les darreres xifres oficials, 503 morts y 1.042 ferits.Un dia desprèss del terratrèmol, el president xinés, Hu Jintao, envià un missatge de condol al seu homòleg peruà, Alan García, afegeix la mateixa agència.
dissabte, 18 d’agost del 2007
Les nuclears aporten 275.000 euros al consell de la Ribera d'Ebre
Em crida poderosament l’atenció que el cor de ploramiques de per aquí al voltant de casa nostra, i els de casa nostra mateix parin la ma amb tant de gust a aquest feix de bitllets i no diguin ni piu.
“Poderoso caballero es Don Dinero”, ¡¡¡ Ja es ben cert !!! I no cal mirar si “la pasta” està contaminada d’urani ni de res del mon; això si, quant es tracta d’inversions a Tivissa “¡¡¡ Arriba parias de la tierra !!!”. També es ben cert també que son una colla de paries. En fi aquí us deixo la noticia. A veure qui se la “xupara” aquesta pasta.
Aparegut a EBREDIGITAL amb data d'avui.
El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV) han signat aquest dijous el conveni anual en el qual s'estableixen les bases de col·laboració entre l'ens comarcal i l'empresa per afavorir el desenvolupament econòmic i social del territori. L'acord contempla que l'empresa gestora del complex nuclear d'Ascó aportarà 275.000 euros a l'ens comarcal per al foment de diverses iniciatives i activitats per a "la promoció i millora" de la Ribera d'Ebre. Segons ANAV, aquesta acció s'emmarca en "la voluntat de l'empresa de fomentar la millora de serveis i qualitat de vida del territori on estan implantades les centrals, més enllà de ser una font de riquesa i ocupació de primer ordre". El conveni ha estat rubricat per Josep Solé, president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, i Rafael Gasca, director de la Central Nuclear d'Ascó aquest migdia a la seu del Consell Comarcal a Móra d'Ebre.Entre els punts de col·laboració més rellevants destaquen la millora de les infraestructures existents per potenciar l'activitat econòmica; el desenvolupament d'activitats alternatives en els sectors agrari, turístic i artesanal per consolidar les iniciatives del territori; el foment i la creació de llocs de treball estables; la millora de l'oferta de formació professional mitjançant cursos de formació complementària; la promoció i divulgació de la comarca i el desenvolupament d'iniciatives de caire social destinades a la millora del benestar de col·lectius singulars com ara són: tercera edat, joves, dones, aturats i immigrants.ANAV col·labora amb el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre fent una aportació econòmica de 275.000 euros que es destinaran a diferents projectes emmarcats en els punts detallats anteriorment. Durant l'any passat, l'aportació econòmica d'ANAV (260.000 euros) al pressupost del Consell per aquestes activitats, que representa un 71,62% de la despesa de l'ens comarcal en aquests camps, es va traduir en 40 nous llocs de treball, millores en el transport sanitari de persones amb dificultats, accions de promoció de la zona i del turisme fluvial i accions de potenciació de la cultura i l'esport a la Ribera d'Ebre.Concretament, la quantitat en despesa social gestionada pel Consell durant 2006 amb la col·laboració de l'ANAV va ser de 371.167,84 euros, que es van repartir en 93.533,63 euros destinats a la promoció econòmica; 75.844,79 al turisme; 43.859,25 a la promoció comarcal; 24.847,17 euros a la cultura; 56.740,92 als esports; i 76.342,08 a l'àmbit social.
“Poderoso caballero es Don Dinero”, ¡¡¡ Ja es ben cert !!! I no cal mirar si “la pasta” està contaminada d’urani ni de res del mon; això si, quant es tracta d’inversions a Tivissa “¡¡¡ Arriba parias de la tierra !!!”. També es ben cert també que son una colla de paries. En fi aquí us deixo la noticia. A veure qui se la “xupara” aquesta pasta.
Aparegut a EBREDIGITAL amb data d'avui.
El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV) han signat aquest dijous el conveni anual en el qual s'estableixen les bases de col·laboració entre l'ens comarcal i l'empresa per afavorir el desenvolupament econòmic i social del territori. L'acord contempla que l'empresa gestora del complex nuclear d'Ascó aportarà 275.000 euros a l'ens comarcal per al foment de diverses iniciatives i activitats per a "la promoció i millora" de la Ribera d'Ebre. Segons ANAV, aquesta acció s'emmarca en "la voluntat de l'empresa de fomentar la millora de serveis i qualitat de vida del territori on estan implantades les centrals, més enllà de ser una font de riquesa i ocupació de primer ordre". El conveni ha estat rubricat per Josep Solé, president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, i Rafael Gasca, director de la Central Nuclear d'Ascó aquest migdia a la seu del Consell Comarcal a Móra d'Ebre.Entre els punts de col·laboració més rellevants destaquen la millora de les infraestructures existents per potenciar l'activitat econòmica; el desenvolupament d'activitats alternatives en els sectors agrari, turístic i artesanal per consolidar les iniciatives del territori; el foment i la creació de llocs de treball estables; la millora de l'oferta de formació professional mitjançant cursos de formació complementària; la promoció i divulgació de la comarca i el desenvolupament d'iniciatives de caire social destinades a la millora del benestar de col·lectius singulars com ara són: tercera edat, joves, dones, aturats i immigrants.ANAV col·labora amb el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre fent una aportació econòmica de 275.000 euros que es destinaran a diferents projectes emmarcats en els punts detallats anteriorment. Durant l'any passat, l'aportació econòmica d'ANAV (260.000 euros) al pressupost del Consell per aquestes activitats, que representa un 71,62% de la despesa de l'ens comarcal en aquests camps, es va traduir en 40 nous llocs de treball, millores en el transport sanitari de persones amb dificultats, accions de promoció de la zona i del turisme fluvial i accions de potenciació de la cultura i l'esport a la Ribera d'Ebre.Concretament, la quantitat en despesa social gestionada pel Consell durant 2006 amb la col·laboració de l'ANAV va ser de 371.167,84 euros, que es van repartir en 93.533,63 euros destinats a la promoció econòmica; 75.844,79 al turisme; 43.859,25 a la promoció comarcal; 24.847,17 euros a la cultura; 56.740,92 als esports; i 76.342,08 a l'àmbit social.
La plataforma d’estudiants contra "Educación para la Ciudadanía" convocarà vagues d’estudiants durant el mes d’octubre.
Novillada.Org promou las objeccions estudiantils i la vaga d’estudiants contra la imposició de EpC
En front las declaracions de vicepresidenta de la Vega, de la ministra Cabrera i d’altres responsables del govern que pretenen imposar de forma obligatòria i avaluable la polèmica assignatura "Educación para la Ciudadanía" (EpC), la PLATAFORMA ESTUDIANTIL NOVILLADA.ORG prendrà las següents iniciatives:
1. Els estudiants de la plataforma intensificaran la campanya en las CCAA que pretenen impartir "Manipulación para la Ciudadanía" en el curs 2007/2008.
2. Multiplicaran exponencialment les objeccions estudiantils contra EpC durant els mesos de juliol i agost per a presentar-les el primer dia del proper curs.
3. Si durant els propers mesos el Ministeri d’Educació continues amb aquesta actitud totalitària d’imposar l’assignatura adoctrinant, convocaran a tot l’Estat una VAGA D’ESTUDIANTS en el mes de OCTUBRE.
4. El DRET A VAGA ve recollit en la disposició final primera, punto 5 de la nova “Ley Orgánica de Educación” (LOE).
5. Novillada.Org dona suport i es suma a totes les iniciatives de vaga i objecció de consciència de particulars i d’altres associacions estudiantils, fundacions i Associacions de Pares per a que se derogui la imposició de la assignatura heretada de la "Formación del Espíritu Nacional".
En front las declaracions de vicepresidenta de la Vega, de la ministra Cabrera i d’altres responsables del govern que pretenen imposar de forma obligatòria i avaluable la polèmica assignatura "Educación para la Ciudadanía" (EpC), la PLATAFORMA ESTUDIANTIL NOVILLADA.ORG prendrà las següents iniciatives:
1. Els estudiants de la plataforma intensificaran la campanya en las CCAA que pretenen impartir "Manipulación para la Ciudadanía" en el curs 2007/2008.
2. Multiplicaran exponencialment les objeccions estudiantils contra EpC durant els mesos de juliol i agost per a presentar-les el primer dia del proper curs.
3. Si durant els propers mesos el Ministeri d’Educació continues amb aquesta actitud totalitària d’imposar l’assignatura adoctrinant, convocaran a tot l’Estat una VAGA D’ESTUDIANTS en el mes de OCTUBRE.
4. El DRET A VAGA ve recollit en la disposició final primera, punto 5 de la nova “Ley Orgánica de Educación” (LOE).
5. Novillada.Org dona suport i es suma a totes les iniciatives de vaga i objecció de consciència de particulars i d’altres associacions estudiantils, fundacions i Associacions de Pares per a que se derogui la imposició de la assignatura heretada de la "Formación del Espíritu Nacional".
divendres, 17 d’agost del 2007
Benach ressalta el ferm compromís de Xirinachs en la "lluita pacífica contra el franquisme i a favor de la llibertat"
BARCELONA, 12 d'agost (EUROPA PRESS)
El president del Parlament, Ernest Benach, ha lamentat avui la mort de l'exsenador Lluís Maria Xirinachs i ha destacat el compromís "en la lluita pacifista durant el franquisme per la recuperació de les llibertats democràtiques" de Catalunya.
Benach ha insistit que va ser un "referent" per a molts ciutadans en els anys 70 i la transició democràtica per "la seva resistència pacífica al franquisme i el seu compromís amb la nació", i ha afegit que "va ser un model en la lluita no violenta".
El president ha volgut remarcar el paper "actiu" de l'exsenador a l'Assemblea de Catalunya i en la lluita del valor de la unitat i la defensa de l'"autogovern".
Els Mossos d'Esquadra van trobar ahir el cos sense vida de Xirinacs als 75 anys en una zona boscosa del Ripollès (Girona). Segons va confirmar a Europa Press la policia catalana, Xirinacs s'hauria suïcidat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
