EGLÒGA AL 22 DE MAIG

La muntanya era tranquil•la
calmada era la mar,
la cogula no es movia…
no es movia el calamar.

Aquella mar que bramava
nomes feia una hora abans
Tivissa se l’empassava
amb grallers i amb gegants.

Uns les ungles es menjaven
arranades fins les mans,
a altres els mocs els penjaven,
i se’ls anaven empassant.

Uns ara caguen fusta,
els altres “verd” enciam,
La cosa es prou justa,
¡Ara que vagin parlant!.

La “xuleria” que malbarates
“amic” del Barri d’Avall,
ves-te-la foten amb patates,
o a la punta del carall.

Ara tot son depressions,
ara tot son “marrameus”´,
ara tot son decepcions,
fins i tot per els “jueus”.

¡Gloriós vint-i-dos de maig!
Posat al seu lloc tothom,
¡Aquells que pixaven a raig...
ara tots pixen a plom!

¿On son els que treien pit?
¿On son els impugnadors?
¿On son els que han escarnit?
¿ON SOU MANIPULADORS?

Amb tanta roca que hi ha
a la nostra estimada muntanya
no serà gens fàcil de trobar
els que s’amaguen com una aranya.

¡Que s’amagui l’escorpí!
¡Que s’amaguin els escurçons!
Que ara si... ¡A la fi!
¡Arriben els fumigadors!