BONO, ¡QUE VE QUE EM CAUS, TIO!

Ja no es només perquè tingui las mateixes inicials que un Whisky (JB); José Bono ex Ministre de Defensa i ex President de la Comunitat de Castilla – La Mancha, ha piulat sobre la crisi deslligada al si del PP referent a la voluntat de Ruíz Gallardón, Alcalde de Madrid, d’anar a les llistes de candidats al Parlament estatal.

Tots recordarem quan pensant que el micròfon era tancat va dir “Escolta, i el nostre col·lega Blair. Aquest es un gilipolles integral (...) ¡Un autèntic imbècil!” I em penso que encara ara esperen que es disculpi.

I es que Pepe Bono no te deixalla, ell ho diu tal com ho pensa i a qui no l’hi agradi “dos pedres”. Amb el seu cessament com ministre mai sabrem prou bé el que ens varem perdre, segur que d’haver continuat encara ara gaudiríem de les seves “perles”.

Bé, però a allò que anàvem. El bo de Bono el que ha dit es que els Peperos no suporten que Gallardón demani un lloc a les llistes perquè no volen als millors, diu que no volen Gallardón perquè es un dels millors actius de la dreta espanyola i al PP deprecien els millors en benefici d’aquells que no aixequen cap, rebutgen allò mes valuós o moderat en benefici de les exageracions i els extremismes.

També ha dit que de quan Rodrigo Rato ha dimitit del Fons Monetari Internacional tots els “capos” del PP s’han posat a tremolar, per si se l’hi acudís tornar a la política activa, doncs saben que “Marianico” Rajoy es totalment incapaç de portar-los a la victòria i que amb en Rato els aniria millor.

Jo, com que soc un fan incondicional de Bono l’hi dono la raó. La política espanyola en general està mancada de veritables talents; ¿Que donarien les nostres càmeres parlamentaries tant autonòmiques com estatals per tenir elements com Bono, Gallardón, Rato, Roca, Gónzalez, Guerra etc, etc.?

Fa uns dies es va dir que Bono podia ser candidat dels socialistes a les properes eleccions, i que l’hi donarien el lloc de President del Parlament. Amb ell al cap davant de la Cambra i tots els altres als escons, penso que molta gent com jo es tornaria a mirar els debats per la tele.

¿Imagineu el bons que devien ser els enfrontaments entre Churrchill i Disraeli a la cambra dels Lords? ¿Qué donaria el nostre sintema parlamentari per tenir politics o estadistes de la talla de Benjamin Disraeli, que va dir aquella tan bona de “El mon es ple d’estadistes als que la democràcia ha degradat tot convertint-los en polítics”?. O com el mateix Winston Churchill que va deixar-nos aquella veritat con una casa de pagès: “ DESPRÈS D’UN RECOMPTE ELECTORAL, NOMÉS IMPORTA QUI ES EL GUANYADOR. TOTS ELS ALTRES SON PERDEDORS”

¡Que n’aprenguin!.